Si alguna vegada en la meua vida haguera pogut ser campiona d’alguna cosa, segur que m’haurien donat el premi a la més poregosa de la història. Quan era xicoteta tot em feia por: la foscor, els armaris, la cortina de la banyera, el llarguíssim corredor de la meua casa, els monstres, els morts, els assassins, les paneroles, els altres xiquets…Per això ara, de major, MAI conte contes de por, perquè no vull espantar a ningú com em van espantar a mi, però sí que compartisc els contes on els personatges s’enfronten a la por i la vencen…el que m’haguera agradat escoltar de xicoteta, quan passava tanta, tanta por.